El primer dia de setembre —fèiem la prova inicial— la Carla va preguntar què vol dir 'ham' als exercicis de lèxic. En veu alta, algú va traduir-ho a una altra llengua. Per dins li hauria respost: «'Am' vol dir 'estimo'; 'amo' vol dir 'submissió'; 'ham' significa 'ferida', 'interrogant', 'record'. Tots som, al mateix temps, un peix ferit i un pescador que mira d’omplir el cove, Carla».
'La marca de l’ham' parla de digerir i traginar cicatrius, hagin fet crosta o no. De mostrar-les amb acceptació, dolor i, potser, cert orgull. Hi surten fantasmes, forenses, genolls cansats i cors amb les artèries empantanegades. Però l’anatomia, aquí, es torna anècdota. Perquè aquest llibre és, sobretot, un viatge des del ressentiment fins a la tendresa. La paraula, doncs, hi pot actuar com a fuetada o, també, com a carícia.

A la Laura G. Ortensi (Roses, 1991) li han dit periodista, filòloga, criminòloga, jove, poeta i aspirant a subsidiària. D’entre tots aquests epítets, l’única cosa empíricament comprovable és que un dia va publicar el llibre de poemes 'Matar la mare' (Fonoll, 2021). També va participar en l’assaig col·lectiu 'Màtria o barbàrie' (Angle, 2024). La marca de l’ham, en què ha decidit presentar-se com una punki de sucre, és el segon llibre que ha parit i publicat.

Llibre: 11,5 x 18 cm
Pàgines: 72
Idioma: Català
ISBN: 978-84-129108-1-0
Edició: rústega cosida amb solapes
Paper: Certificat amb FSC